EVOLUCIÓ DEL CALENDARI ROMÀ.

1.1-Cronologia.


Per fixar l'any d'un esdeveniment, els romans van utilitzar diferents sistemes:

• Fixar-lo a partir del començament de l'era romana que tenia com a any 1 el de la fundació de la ciutat. Per a ells, l'any de naixement de Crist fou el 753 a.u.c

• A partir del començament de l'època de la República, el sistema més utilitzat era indicar la data mitjançant els noms dels cònsols d'aquell any.

• El sistema menys freqüent era el que podríem anomenar era republicana, que prenia com a any 1 el de l'expulsió dels reis, any 509 a.C

Per tant, l'any del consolat de Ciceró i de la conjuració de Catilina, l'any 63 aC, es podria indicar de les tres maneres següents:

DCXC ab urbe condita- Any 690 de la fundació de Roma.

M. Tulio, C. Antonio consulibus.- Any en què van ser cònsols Marc Tul·li i Gai Antoni.

CDXLVI post reges exactos.- Any 446 de l'era republicana, després de l'expulsió dels reis.

1.2-El calendari primitiu.

La fixació del nombre dels mesos i dels dies de cada mes i, per tant, la fixació del nombre dels dies de l'any, va anar variant al llarg de la història de Roma. Es poden distingir tres grans etapes: el calendari primitiu, el republicà i el julià.

• Pel que sembla, el començament dels mesos coincidia amb l'aparició de la lluna nova i la seva duració era la del cicle lunar: 28-29 dies.

• Tal com es dedueix dels noms primitius dels mesos, formats a partir dels adjectius numerals, els romans només comptaven 10 mesos. L'any computat començava a partir del mes de març i acabava al mes de desembre: era l'època activa de l'any, tant des del punt de vista agrícola com des del punt de vista militar. El període de desembre a març, en canvi, era una espècie de ''temps mort'', que no es comptava, i estava dedicat en part a ritus de purificació col·lectiva en la transició d'un any a un altre.