Història del dret romà

El dret romà és el conjunt de normes jurídiques per las quals es va regir el poble de Roma al llarg de la seva història. El seu estudi comprèn, d'una banda, la història de Roma (principalment les diferents fases i medis que faran aquestes normes s'exterioritzin, és a dir, les fonts de producció d'aquest Dret, i d'altra, les principals Institucions jurìdiques que Roma va crear i ens va transmetre.

Alguns delictes tenen jutges especials:

Els Duoviri Perduellionis per a la insurrecció.
Els Quaestores paricidii per a l'assassinat.

Uns funcionaris especials, anomenats els tres Viri Nocturni s'ocupen de les qüestions relacionades amb incendis nocturns, policia de seguretat i vigilància d'execucions.

La tortura només podia aplicar-se als esclaus.

La detenció preventiva era la norma general.

La pena capital era aplicable a qui alterés la pau pública i per altres delictes. Tenia diverses formes:

Als testimonis falsos se'ls llançava des d'una altura.
Als lladres de collites se'ls penjava.
Als incendiaris se'ls cremava vius.

Existia el dret de recurs (provocatio). L'indult corresponia al poble.

Es donaven a més alguns tipus especials d'indults:

El que s'agenollava davant un sacerdot de Júpiter no podia ser apallissat en vint-i-quatre hores.
El que entrava encadenat a la seva pròpia casa havia de ser deslligat.
El criminal que al dirigir-se a una execució s'ensopegava amb una vestal (verge espècie de sacerdotessa), era perdonat.

Les penes aplicades més freqüentment eren les multes (pagades amb el lliurament de bous o ovelles) i l'apallissament.

Els judicis civils eren jutjats pel rei o per un comissari designat per aquest. La reparació es verificava sovint per via de transacció i si no hi havia acord la pena (poena) era fixada pel jutge.

En cas de robatori el lladre podia pagar una reparació satisfactòria. Si no podia o era irreparable el lladre es convertia en esclau del robat. En els casos d'injúries es concertava una indemnització. En els casos de lesions podia reclamar-se elTalió (és a dir provocar el mateix dany).

Les lleis van anar evolucionant i així veiem que el lladre sorprès in fragranti podia deslliurar-se d'una condemna pagant el doble d'allò robat.

La Llei Petalia va modificar també el procediment executiu contra els deutors.